L'AMBIGÜITAT DE L'AJUNTAMENT EN EL TEMA NACIONAL

L'Assemblea Andreu Puigbò neix de la voluntat de treballar per un poble actiu i participatiu. Proposem canvis en aquest model social que considerem immòbil, abandonant aquest estancament de tipus burocràtic, polititzat i gens proper a la ciutadania, per fer de Sils un poble actiu i amb esperit propi. El següent escrit és una crítica a aquest vell sistema d'ambigüitat de la màxima institució local en el tema nacional i social que vivim aquests últims anys.

SILS, CATALUNYA???

L'art de caminar pel damunt d'un cable/corda tensada en un lloc elevat s'anomena funambulisme. Aquest tipus d'art pot ser dut a terme, o bé per grans coneixedors d'aquesta tècnica o bé per grans tacticistes polítics. Aquests dos grups tenen en comú que es valen de l'equilibri com a únic recurs.

El grup de grans tacticistes polítics, és amb el que més habilitat compta, suma en aquest art, unes dificultats insalvables per qualsevol funambulista.

Primerament, es pretenen mantenir al cim de la corda valent-se de les posicions menys plàstiques i menys ortodoxes que s'han vist mai en el món de la faràndula, tot i això, sense cap pronòstic solen aguantar-s'hi al damunt.

La segona dificultat requereix encara més coneixement d'aquest art, es tracta d'entre fimblejada i fimblejada de corda, intentar col·locar-hi al damunt un sofà. D'aquesta manera pot seure i observar el públic que assisteix a l'acte. Oblidant que aquest ha pagat per veure l'espectacle del funambulista.

Aquest és el diagnòstic de la política actual i també del de la política seguida en el nostre ajuntament, sobretot en clau catalana. Els silencs, el públic de baix, que hem pagat una entrada per contemplar l'espectacle, entre crits i aplaudiments hem aconseguit que l'Ajuntament com a bon fonambulista que és, aconsegueixi fer una pirueta mai vista al cim d'una corda, encara menys vista al cim d'una corda socialista. Entre tintirintina i tintirintina l'Ajuntament s'ha sumat als gestos de la ANC, entrant a l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) això sí, per gran part del públic assistent aquest gest al cim de la corda va ser massa improvisat, gens gimnàstic i encara menys natural, potser és un moviment gens propi d'aquest govern.

Alguns diuen que aquest número havia de ser inclòs si o si a l'espectacle, per tal de mantenir l'equilibri. Resulta que als pobles del voltant ja l'havien incorporat en el seu espectacle des de feia temps. Ara bé, a Sils ja seria anar massa lluny publicitar-lo en els seus cartells.

El cas és que hi ha públic temerari que demana uns gestos més evident, un suport institucional i una gestualitat més clara i més descarada, sense complexes ni vergonyes . Els de baix volem estar orgullosos de la col·laboració del nostre fonambulista públic en un acte tant important com el de la Via Catalana. Volem que la nostra institució ens faci ser partícips del record col·lectiu del Tricentenari, que ens fa reflexionar com a poble i com a col·lectiu que habita en una terra carregada d'història. Actes els quals no només evidencien el dret de tota persona, col·lectiu o minoria a “decidir” sinó també ens apropa al “dret a recordar”, el dret que tenim tots a retrobar-nos amb els nostres, amb la memòria històrica i fer-li un just homenatge, per així en un present i en un futur mantenir vives les nostres arrels i mantenir intacte la nostra particular visió dins d’aquest món.

Potser molts dels assistents a l'espectacle demanem massa a aquests funambulistes amb manca de cintura, però sabem que la solució no passarà pas per deixar el nostre futur a l'incertesa, a l'atzar o a la indefinició.

I així ens acostem a el dia somiat pels somiatruites, dia on no existeixen mitges tintes, un dia clau no només com a país sinó també com a poble, nosaltres en som els fonaments. S'acosta el moment de convèncer al funambulista que abandoni l'espectacle, es situï a peu pla i avanci juntament amb nosaltres a pas ferm i decidit. I així un dia estudiarem que un públic de somiatruites il·lusionats i amb propostes amb un crit en uníson va aconseguir molt més que no pas molts aixafa-guitarres i caçarecompenses junts.

Read More

RESULTATS DE L'ENQUESTA #SILSOPINA i PRIMERA ASSEMBLEA LOCAL

Des de l'Assemblea Andreu Puigbò, i des de la voluntat participativa que ens caracteritza, vam crear una enquesta a nivell local, de pressupost zero, és a dir, amb cartró, cinta adhesiva, col·laboracions de bars i d'Internet, intentant fer possible que cada silenc i silenca mostrés la seva percepció de Sils, i sobretot que proposés què es podria canviar.

Tot i la dificultat per poder arribar arreu, fem una valoració força positiva de la participació, pel simple fet que hem pogut aparcar diferències polítiques entre entitats, veïnats, etc. i, fins i tot, creiem que hem aconseguit esquivar el tòpic de ciutadans adormits d'un poble dormitori: més de cent persones hi han dit la seva, cosa que gairebé semblava impossible.

Resulta molt difícil fer una valoració amb poc espai, per això qui estigui interessat en conèixer tots els resultats de l'enquesta pot visitar la nostra pàgina web. Alguns dels punts de l'enquesta que aprofitem per destacar són els que fan referència a canvis que la gent percep com a importants i que podrien possibilitar, al nostre entendre, una major cohesió social, amb l'objectiu de trobar de nou l'esperit de poble que tant envegen als pobles veïns molts silencs i silenques:

• El 77% dels enquestats canviarien la data de la Festa Major per evitar coincidir amb la de Santa Coloma, poble que per importància i per proximitat ens acaba arrossegant a la seva festa, i és que la majoria tenim vincles amb els dos pobles. Aquest seria un tema del qual l'Ajuntament podria prendre nota: traslladar la pregunta al carrer potser ajudaria a la implicació en la nostra festa.

• Un 62% creu que en el tema de seguretat s'hauria d'invertir en un altre agent de policia local. Això semblaria indicar un cert descontentament pel que fa a l'organització del cos, considerant-lo d'insuficient abast donades la quantitat de funcions que se li atribueixen.

• Creació aplicació mòbil per Sils: La gent la valora molt positivament per poder conèixer les activitats que es fan a Sils amb un simple “click” al mòbil o a l'ordinador (més enllà de les que ja disposem en format paper). Si bé des del centre cívic ja hi ha un aplicatiu en aquesta línia, potser es podria replantejar el sistema o publicitar-lo més per millorar-ne l'atractiu i l'abast.

• La creació d’una Associació de Festes activa i diversa, que aplegui persones de tot el poble, és també un tema molt acceptat pels participants a l'enquesta, cosa que semblaria, per una banda, una reivindicació de la participació ciutadana i, per l'altra, la possibilitat oberta que fer una festa més popular i menys institucional podria ser una manera de reapropiar-se-la per part dels habitants de Sils.

Per fer una conclusió general, en primer lloc, recordar que amb aquesta enquesta no tenim pretensions de representativitat estadística, sinó la voluntat de posar sobre la taula algunes qüestions que ens semblen importants pel poble. Precisament, creiem que hem de fer un exercici d'autocrítica i observar que, en cosa de deu anys, el panorama a Sils ha canviat moltíssim, hem acceptat més de 2.000 persones en pocs anys però no hem sabut fer-los entrar en la dinàmica de poble. Aquest és el nostre repte i el de tots, convidem a tothom que se sumi en la recuperació de la participació ciutadana per fer un poble molt millor.

A continuació us ensenyem els resultats en imatges:

Read More

#SilsOpina

Read More

Reflexions al voltant de la nova llei de l'avortament

El passat dia 20 de desembre el Partit Popular va aprovar els canvis en la llei de l'avortament, que només permet avortar les dones en cas de l'embaràs suposi un risc per la salut de la mare o si aquest és fruit d'una violació. A més a més, els metges podran decidir no practicar un avortament per qüestions polítiques o morals, ja que tenen dret a l’objecció de consciència; i les menors de 16 i 17 anys hauran de tenir el permís dels pares.

Com s’ha dit abastament en els mitjans de comunicació, aquests canvis converteixen aquesta llei en una de les més retrògrades de tota Europa. Com ja s’ha dit molt també, la violència simbòlica d’aquesta llei rau en el fet que incapacita les dones per decidir el que més els convé, per decidir sobre el propi cos i, a més a més, les redueix a la seva funció reproductora, a l’experiència de ser mare, sigui volguda o indesitjada.

Tanmateix, a efectes reals la hipocresia i la inutilitat d’aquest atac són evidents. Les dones que vulguin avortar ho continuaran fent: les que s’ho puguin permetre anant-se’n a Londres si fa falta (sovint les lleis ho tenen això, que discriminen implícitament per classe social), les que no puguin permetre-s’ho se sotmetran en alguns casos a pràctiques de dubtosa eficàcia que posaran fins i tot en perill les seves vides.

Cal, però, anar més enllà en l’anàlisi i veure el que és més preocupant: la poca resistència que una llei d’aquestes característiques desperta en el col·lectiu femení. Davant d’aquest atac, són poques les protestes a peu de carrer que s’han fet i, de les que s’han fet, són poques les que han aconseguit moure una massa considerable de gent. Com es pot entendre, això? Algunes de les claus podrien ésser les que es proposen a continuació.

En primer lloc, això ens mostra l’alienació que pateixen les dones: seguint la tendència de fa segles, les dones es construeixen sovint en alteritat, no com a subjectes actius, sinó com a objectes passius. Sigui vist aquí que el verb construir hi és intencionadament, ja que seguint Simone de Beauvoir, una no neix dona, perquè el terme dona té implicacions simbòliques i socials que van més enllà de la biologia.

En segon lloc, i com a conseqüència d’aquesta alteritat i també de l’exacerbació de la funció reproductiva de les dones, aquestes s’han vist condemnades a suportar tot o gran part del pes de la llar, de l’espai privat: del treball domèstic i del treball de cura de les persones dependents (fills, gent gran i, massa sovint, dels marits). Això ha contribuït a la seva poca participació en l’espai públic, i més concretament en l’espai polític, per no ser-los-hi el “propi”.

És necessari, doncs, tornar a despertar i valorar el feminisme com a moviment transformador que permeti a les dones conquerir l’espai polític i que les ajudi a construir-se com a subjectes actius. Aquesta presa de consciència és l’única arma que tenen les dones per lluitar contra les envestides dels règims conservadors. Les feministes organitzades tenen una gran feinada per endavant i hauran de invertir grans dosis d’energia en fer pedagogia i contestació en tots els àmbits possibles: en les relacions personals, en l’espai privat, en l’espai públic, al carrer.

I encara més: el feminisme no és un moviment social únicament de les dones i per les dones, és un moviment imprescindible per la transformació social com ho són els dels obrers o els antiracistes. El feminisme aporta les eines d’anàlisi necessàries per entendre com avançar cap a noves concepcions de les identitats, dels propis cossos, de les reparticions del treball o dels usos que fem del temps, com avançar cap a una societat que aporti més benestar a les persones i que sigui més justa. La lluita contra aquesta llei de l'avortament és una gran oportunitat per continuar amb el llegat de les grans lluites feministes.

Read More

Maqueta de "maketos"

Durant molts anys hem sentit parlar als nostres estimats polítics sobre com en va ser de modèlica la Transició de la dictadura a la democràcia. Avui en dia, per sort, pràcticament ningú es creu aquesta rondalla, i podem considerar que la majoria creu que la Transició va donar continuïtat a un franquisme “estrany”. Més que res perquè no hi va haver un trencament total amb el règim anterior.

El franquisme no va morir juntament amb el dictador Franco. Els partidaris de la continuïtat del règim franquista i tots aquells que li donaren suport d’una forma directa o implícita varen iniciar unes converses amb les forces de l’oposició, per a així construir un nou model d'Estat que es basa en imposicions.

Amb totes aquestes converses, els franquistes es varen garantir la impunitat, i d'aquesta manera no se'ls jutjarà pels crims comesos. Tot això gràcies a la Llei d’Amnistia del 1977. I no parlarem de la figura del Rei del regne, el lleó de la selva, del punt sobre la “i”. No fos cas que em multessin amb 30.000€.

Amb tot això, els grups antifranquistes renuncien a la seva estimada República i com a moneda de canvi accepten una democràcia imperfecta amb un nou sistema de “llibertats”; la legalització de partits polítics i sindicats; l'amnistia de presos polítics amb el seu retorn de l'exili.

I què més tenim?

Una Constitució que és paper mullat, perquè en certs aspectes vulnera la democràcia. Una Llei Electoral que no és igualitària i que afavoreix al bipartidisme. Un poble que no té sobirania, ni poder popular per a poder realitzar amb total tranquil·litat iniciatives legislatives populars o referèndums vinculants, sense que aquests s’hagin d’estalviar el seu pas per un Congrés o un Senat que ho censurin i/o vetin.

En aquest país se segueix honrant la memòria dels franquistes, que encara conserven honors i privilegis tals com títols honorífics, estàtues, carrers, avingudes, places dedicades a preservar la seva memòria. Sense anar més lluny, què dir del Valle de los Caídos, on encara el dictador Franco i el falangista Primo de Rivera incomprensiblement hi figuren juntament amb persones que defensaren la República en el seu moment i que van morir construint aquest gran mausoleu.

Tampoc no ens podem deixar totes aquelles persones assassinades i enterrades en fosses comunes, amb familiars desesperats que no es poden emparar en una Llei de la Memòria Històrica que no és més que una pedra en el seu ja dolgut camí.

I els nadons robats pel franquisme? Casos amb famílies separades sense saber a on preguntar.

A tots aquests fets que per descomptat ens haurien d'avergonyir com a persones humanes i com ha ciutadans, hem de sumar-hi un factor determinant, i és que a l'estat espanyol encara no s'ha il·legalitzat ni jutjat el franquisme. Vergonya ens hauria de fer veure com països infinitament més democratitzats com Alemanya, o repúbliques Llatinoamericanes com Argentina i Xile?, s’avergonyeixen profundament del seu passat i reneguen completament d’ell. A què es deu aquest fet al nostre estat?

Potser a una passivitat descarada de la política en general? o potser al fet que en el fons mai no s’ha volgut acabar de passar pàgina del tot? Cal recordar que el partit polític que governa ara mateix amb majoria absoluta MAI no ha condemnat el franquisme, que és son té els seus orígens? O que el poder polític impedeix qualsevol intent de voler fer justícia? (Si no que parlin amb el jutge Garzón)

Així doncs, el passat 6 de novembre no era un dia per celebrar res. La Constitució és l’herència d’un passat fosc. I la ciutadania i els polítics hauríem de fer un exercici col·lectiu de memòria que ens permetés condemnar-lo. Potser això seria el primer pas per avançar cap a una societat més democràtica, on es permetés als ciutadans de votar més enllà dels quatre anys, on els programes electorals no fossin enganyosos, on la corrupció política i les xarxes de finançament il·legal no es permetessin, on s’entengués que una Constitució és una llei no escrita per Déu i, per tant, modificable quan la ciutadania ho demana (no només quan els homes de negre ens hi obliguen per tal que tornem el deute abans que mantinguem la nostra sanitat o educació).

I és que no hem d'oblidar la importància dels gestos simbòlics. I el nostre, ahir i avui i sempre que faci falta, és el de rebutjar la Constitució Espanyola.

-El moviment es demostra caminant. - Diògenes de Sínope

Read More

20 de DESEMBRE Xerrada Informativa sobre la M.A.T.

JA TENIM HORA I LLOC PER LA XERRADA INFORMATIVA SOBRE LA M.A.T.: 19:30 AL CENTRE CÍVIC. RECORDEU, US ESPEREM EL #20D

Read More

Aturem la M.A.T. Per un nou model energètic al nostre territori!

Des de fa uns mesos, Red Eléctrica Española escalfa màquines per la construcció del ramal de la M.A.T (Molt Alta Tensió) que connecta la línia principal (a l'alçada de St. Hilari Sacalm) amb la subestació situada al municipi de Riudarenes, a pocs metres de Sils. Tot i l'oposició popular als municipis afectats i la del consistori de Sta. Coloma de Farners, aquest va rebre fa pocs dies el projecte executiu de la construcció del ramal. 36 torres travessaran paratges de gran interès paisatgístic, natural i cultural, com ara Farners, Roca Guillera o Argimont, deixant una petja irreparable en aquests indrets.

A part del gran impacte ambiental i visual que suposaran els 400.000 volts, cal tenir molt en compte els efectes que pot comportar sobre la salut de les persones i animals, ja que hi ha estudis que relacionen l'exposició als camps electromagnètics que generen aquestes línies amb càncers com la leucèmia, vòmits, pèrdua d'oïda, insomni, etc. Sembla mentida, però tot i això, el projecte executiu passa la línia a menys de 50 metres d'alguns habitatges, tot i que la normativa diu que la distància de seguretat mínima és de 400 metres.

Des de fa anys ens venen la M.A.T. com un projecte necessari per al desenvolupament econòmic estatal, per a cobrir la demanda energètica, per al funcionament de l'Alta Velocitat i per evitar més problemes en la xarxa elèctrica. Però són aquests els verdaders objectius? Actualment el consum d'energia ha caigut en picat, el tren d'alta velocitat funciona i es pretén fer pagar un cànon sobre les energies renovables per limitar així l'"autarquia" energètica. La realitat és que la M.A.T. no és més que una línia dedicada a transportar l'excedent d'energia provinent de les centrals nuclears franceses cap al nord d'Àfrica i enriquir així als grans lobis elèctrics, així com a REE (Red Eléctrica Española) que té en la construcció de grans infraestructures una de les principals fonts d'ingressos.

Però al nostre territori la població no ha estat consultada ni informada de la magnitud del projecte. Fins a tal punt que poca gent sap (i menys la població afectada) que de la subestació de Riudarenes es té prevista la sortida de, com a mínim, 4 línies més direcció Costa Brava que passaran per Sils.

Amb els darrers anuncis de REE que situen l’inici de construcció de les torres el mes de febrer del següent any, els veïns de la Selva s'han organitzat rere la plataforma No a la Mat Selva per mirar d’aturar el ramal. Amb el suport de l’ajuntament de Sta. Coloma han organitzat una consulta popular que se celebrarà el dia 26 de gener de 2014 en la que es preguntarà als veïns, i a la gent qui vulgui votar d’altres pobles, si vol la construcció de la línia o no. A més, tenen previst fer un seguit d'apagades en diferents sectors del poble per mostrar el seu rebuig als 400.000 volts i diverses activitats i accions per donar-ho a conèixer i fer campanya per al no.

Des de l'Assemblea Andreu Puigbó de Sils us animem a participar en les activitats organitzades i en la consulta, així com en les assemblees que es duen a terme cada dimecres a la biblioteca Joan Vinyoli de Sta. Coloma. A més, tenim previst organitzar una xerrada informativa per tal d'exposar el problema al poble i començar a mobilitzar-nos.

A sota us adjuntem diversos documents que us poden ser d'interès així com el calendari d'activitats organitzades per No a la M.A.T. Selva fins la data de la consulta, el dia 26 de gener.

Fem sentir la nostra veu! No a la M.A.T., Ni aquí ni enlloc!

Recollida de signatures a Change.org contra la M.A.T.

Blog i Facebook de No a la M.A.T. Selva

Reportatge sobre l'afectació dels camps electromagnètics

Estudi de l'àrea afectada per la línia de 400.000 volts a Riudarenes

Avaluació del projecte M.A.T.

Read More